Espiròmetre
L' espiròmetre , es, sense dubte es un dels millors
invents en el camp de la medicina. Aquest aparell es capaç de mesura la
capacitat pulmonar, utilitzant com a base de algunes teories físiques, com la
impermeabilitat dels cossos.
Com s'utilitza?
Per utilitzar-lo s'ha de respirar en una cànula, la manera més correcta de
respirar es agafar aire amb els pulmons i fer una forta bufada. Un cop fer això
es prenen unes mesures al respecte al que s'ha bufat, això pot ajudar a
determinar si una persona te asma.
El nostre espiròmetre casolà funciona d'una manera similar; l'aire al
entrar a l'aigua, fa que la que esta dintre de l'ampolla donant-nos
una mesura. L'aigua es mou debut a la propietat de la impermeabilitat, que diu
que dos cossos no poden ocupar el pateix espai.
Antecedents històrics
L’espiròmetre ( o almenys un prototip) és remunta a l'era de 129-200 d.C
encara que d'aquell època només es coneix un experiment.
L'any 1682 Giovanni Alfonso Borelli, va començar el que podem dir
''l'experiment pilot'', aquest tractava sobre aspirar en una columna d'aigua un
tub cilíndric i mesurant el volum d'aire desplaçat per l'aigua.
Davy, a principis del segle XIX va començar a mesurar el volum pulmonar, i
finalment l'any 1844, John Hutchinson, va dissenyar el primer model d’espiròmetre
i va desenvolupar els estàndards normals tot basant-se en un estudi fet per ell
mateix, Els més petits costen entre 60-70€ i els més grans sobrepassen els 200
o els 1000.
John Hutchinson, inventor de l'espiròmetre modern
Funcionament i materials
Un espiròmetre mèdic posseeix un sistema informàtic que mesura per si
mateix i als professionals els estalvia fer una sèrie de càlculs o comptar.
Esta recobert per un tipus de plàstic dur per evitar que s'espatlli
o es trenqui. També té un tipus de cable com els dels telèfons per on
passa l'aire.
Nosaltres em escollit fer el nostre espiròmetre casolà de la següent, amb
dos elements principals:
*Una ampolla numerada(2L)
*Una galleda
També li ficarem algun tipus de suport a l'ampolla per que s'aguanti sola.
El funcionament serà el següent, és bufa per el tub amb tota la força que
puguis. A continuació l'aigua sortirà de l'ampolla, el numero que indiqui es la
teva capacitat pulmonar, en els electrònica és el mateix però sense aigua.
El nostre espiròmetre casolà
Disseny
Disseny final
Vistes
Taula de materials i eines
Materials
|
Ampolla
|
Abraçadora
|
Cinta aïllant negra
|
Permanent
|
Cinta aïllant blanca
|
Tub transparent
|
Cubell
|
Cola
|
Eines
|
Tisores
|
Cúter
|
Diari de construcció
El primer dia, vam elaborar
aquest prototip on hi havia 4 cànules, però no ens va agradar ja que estava
sobrecarregat, així que vam decidir només posar-hi una.
Vam decidir elaborar unes
“boquilles” ja que hi ha gent que no es sent a gust en bufar d’on un altre
persona a bufat, amb aquest sistema això no passa, ja que tenim quatre i són
fàcils de netejar
Així es com queda la boquilla inserida en la cànula i, també una petita vista en detall del resultat final de les boquilles
Un cop elaborat el sistema de
boquilles i la cànula, vam començar a fer les mesures de l’ampolla (En cL) que
indicaran el volum pulmonar.
Aquí podeu observar com
col·loquem la cinta aïllant
Com a sistema de
suport per a l’ampolla vam utilitzar unes abraçadores reforçades amb cinta
aïllant negre, per a que no es desmuntes i quedes ven reforçat, i per últim però
no menys important vam decidir donar-li el nostre “toc” personal
personalitzant-lo
Resultat final
Pressupost
Material
|
Quantitat
|
Preu
|
Cubell
|
1 cubell
|
2,75€
|
Ampolla d’aigua
|
1
ampolla
|
0,50€
|
Cinta aïllant
|
1 rotllo de cinta
|
0,20€
|
Paper i tinta d’impressió
|
1
full i la tinta d’un full
|
0,05€
|
Mà d’obra
|
5 hores
|
0 €
|
Preu total: 3,5 €
|
||
Pulsòmetre
Que és i per
a que serveix?
Un pulsòmetre es un aparell que serveix per
mesurar la freqüència cardíaca d'una persona, és a dir les seves pulsacions i
quantes en té per segon.
Antecedents històrics
El primer prototip de pulsòmetre el va
inventar Galileo Galileu, l'invent consistia senzillament en un pendol que
podia regular la seva longitud fins que la seva freqüència del pols que es
volia mesurar.
Més tard, sanatori va adaptar aquell pèndol a
la practica de la medicina, aquest es va modernitzant fins el que nosaltres
coneixen. Costen entre 50-100 €.
Funcionament
i materials
El pulsòmetre té uns electrons en un contacte
amb la pell que controlen electrònicament les pulsacions del cor, quan es
detecta un dels bàtecs del cor, es transmet una senyal de radi que el receptor utilitza
per determinant la freqüència cardíaca. El pulsòmetre actual és un tipus de rellotge
amb uns comptadors que mesuren les pulsacions i les freqüències, també té una
corretja que es regula a la nineta per conta les pulsacions.
Cinta de còrrer
La cinta de córrer es un aparell per fer exercici que permeteix a una persona córrer o caminar sense desplaçar-se del lloc.
Antecedents històrics
Malauradament no hem pogut trobar quan es va inventar, però
el seu “pare” la cinta transportadora data de la revolució industrial i a
partir d’allà s'ha anat millorant, com la cinta de córrer es bastant recent hem
arribat a la conclusió que es un derivat de la cinta transportadora. Valen mas
de 70€ generalment.
Funcionament i materials:
La cinta, d'una recomposició toba com de goma esta forrlada
per una banda continua, la mateixa es desplaça sobre uns rodet cap enrere, deixant
que la persona pugui caminar o córrer. A una velocitat igual a la del desplaçament
de la cinta. La velocitat pot ser controlada com nosaltres vulguem gracies al
seu taula de control. Depèn de la qualitat de les maquines poden ser automàtiques
o manuals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario